1 1 adj. [LC] Que està en un estat d'ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. Alegra't, home: sempre estàs trist. El veig trist, aquest minyó: ell que abans estava sempre tan alegre. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. 1 2 adj. [LC] Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Fer els ulls tristos. Un comiat trist. Una nova trista. Tenia el trist deure de portar-los aquesta nova funesta. Després ni us planyen: ja n'he fet la trista experiència. 1 3 adj. [LC] No gens alegre, sense cap animació. Una cambra trista. Fer un temps trist. Un carrer trist. 1 4 adj. [LC] Passat, fet, amb tristesa. Va ésser un dia trist per a nosaltres. Quina vida més trista que passem! 1 5 adj. [LC] Deplorable . Van tenir una fi ben trista. 1 6 adj. [LC] Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-los. 2 1 adj. [LC] Anteposat al substantiu, insuficient, ineficaç. Haver-se d'acontentar amb això: és un trist consol, és una trista gràcia. 2 2 adj. [LC] Un i no més, que és això i res més. Heu vingut un trist dia en tot l'any. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador. 3 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 10 centímetres de llargada, que viu entre els joncs i els canyissars i canta amb un xiulet característic (Cisticola juncidis).
